dimecres, 4 de maig del 2011

Quan la rutina gasta les hores

Per fi, per fi tinc un moment per escriure. Ja sé que fa molt dies que no escric, i segurament us preguntareu, què ha passat?? però penseu que era impossible. A finals de Març el meu company de feina, l'Oriol, va agafar la baixa per trencar-se el peu en un accident de moto. En Ferran, el director, em va demanar que fes també el seu horari, o sigui, de les vuit del matí fins les dues i de les tres fins a les vuit del vespre.
Les meves 24 hores es van dividir en 11 de feina, 8 de dormir i la resta per menjar, trucar a l'Ignasi, ajudar a casa, anar amb la bici amunt i avall....
El temps s'esfumava per obra de màgia sense fer res d'interessant. Caminant a cegues, sense adonar-me de res, cansada i malmesa. Els segons passen un darrera l'altre sense parar, sense fi i nosaltres ens fem cada cop una mica més grans sense observar el nostre entorn, sense saber aprofitar aquests segons que passen ràpidament.
El temps, una paraula curta però infinita. Són moments, són hores, són instants dins un ritme inesgotable.
Dedico aquest troç de diari a tothom que gasta les seves hores però alhora les viu al màxim. La vida es construeix de temps i el temps ens fa a cada un o sigui que, encara que el malgastem, utilitzem-l'ho per sempre més, és tot nostre!!!
Blocdiari de la Macbet
4 de Maig del 2011
11:20 del matí

dimarts, 29 de març del 2011

De marxa....

Haig de confessar que feia molt temps que no sortia i que el dissabte em vaig escandalitzar!!!
Vaig estar amb l'Anna una amiga de la infància que viu a Barcelona i que aquest cap de setmana va pujar per estar amb la seva família, i vam aprofitar.
Després de sopar, vam anar el bar de copes de de davant del cine. Estava abarrotat.
Ens vam col·locar a una barra petitona al mig del bar. El nostre costat es van asseure quatre nois. No els hi vaig dedicar molta atenció fins que un d'ell va cridar alguna cosa i curiosa em vaig girar. Vaig penedir-me tota la nit d'haver-me girat. Us ho puc assegurar!! Els quatre es van posar a riure en aconseguir el que volien, que una encantada com jo els mires. Van començar a parlar i a riure entre ells. Una actuació infantil que no em va agradar.
Vam intentar passar d'ells, però com més els evitavem més insistien en cridar l'atenció. Cansades d'aquell nois acriaturats, ens en vam anar cap a la discoteca.
Començava a entendre perquè feia tant temps que no sortia.
Dins la discoteca, les feromones ballaven a un ritme estrepitós apte per rebentar qualsevol timpà a la vista!! Envoltats per una capa espesa de suor adolescent...
No us ho imagineu que segur que no us agradara, a mi no em va agradar!! Érem les més grans d'allà i també les més tapades!!! Verge santa semblava més un after infantil de platja que res més.
I jo em pregunto: Que els seus pares no les veuen sortir de casa amb aquesta roba, o millor dit, que els seus pares no les veuen sortir de casa sense roba???
Bé deixant de banda tot això vam ballar una mica fins que es van acostar dos nois, per suposat més petits que nosaltres i ens van recarregar de fines grosseries que ells creien que eren sexis i eren de tot menys sexis us ho prometo!! Ooooo estupidesa masculina.....
No són més barroers perquè no s'entrenen!!!
Tot allò em va fer recordar a l'Ignasi i en el que el trobo a faltar...
Bé, millor no pensar gaire en l'Ignasi que de seguida m'enfonso. Cansada de ballar me'n vaig anar cap a la barra. A què no sabeu amb qui em vaig trobar?? Amb el noi del bar. Si si!! Em va mirar amb un aire fanfarró, va somriure i li va dir alguna cosa a l'orella al seu company que immediatament em va mirar i els dos van tornar a somriure.
Em vaig mirar per si ensenyava algun tros de carn o per si m'havia embrutat, però estava perfecta, la meva roba estava intacta, no ensenyava res....
Em vaig girar fastiguejada. Quan ens vam trobar amb l'Anna li vaig comentar el que m'havia passat uns minuts avanç i aquell instant aquell noi i els seus amics es van col·locar just davant nostre.
Cansades d'aquella actitud pueril, vam decidir marxar. Llavors, aquell noi se'm va acostar i em va dir:
-Ja marxes!?!
-Doncs si! T'importa??
Va riure amb ironia.
-Vols que et porti?
-Ni boja!
Va tornar a insistir. Em va agafar per la cintura, em va acostar a ell i xiuxiuejant em va dir:
-Doncs un petó, només un petó de bona nit, no??
Vaig obir els ulls i sense deixar-me remei, li vaig contestar.
-Va surt't del meu davant, inútil.
Va riure amb veu alta, es va girar cap un amic i li va dir.
-Aquesta es tota meva, la tinc al sac.
!!!!!EEEEEE???
Em vaig girar ràpidament i li vaig tirar a la cara el vodka amb cola que em quedava amb glaçons de regal i li vaig proporcionar una bona trepitjada al peu!!!
En aquell instant, vam aprofitar per marxar de pressa!!!!
No ho entenc.... Perquè es comporten d'aquesta manera... en fi suposo que són homes en el fons....
Blocdiari de la Macbet
29 de Març del 2011
10.39 del matí

divendres, 25 de març del 2011

Feina aconseguida!!!

 Això és fantàstic!! Arribar i moldre, no m'ho hagues pensat mai!! Ahir com us vaig dir al matí vaig anar a parlar amb el propietari de la gasolinera, el senyor Ferran i el fet és que em va acceptar i començo a treballar el dilluns de la setmana vinent!!!
Després d'estar ocupada per les tardes el que em faltara és estar ocupada els matins i els caps de setmana!!
De moment, aquest cap de setmana he quedat amb una amiga que feia molt temps que no ens veiem, aviam com anirà!!!
Bé ja us explicaré que tal, em portaré bé!!
aaaa per cert em volta una cosa pel cap, el dilluns us ho explico!!! Bon cap de setmanaaa
Blocdiari de la Macbet
25 de Març del 2011
16.25 de la tarda

dijous, 24 de març del 2011

Bon dia!!!

 Avui és el cinquè cop que escric en el meu Blocdiari!!!
Després d'un petit kit-kat ara estic al 100x100. L'Ignasi va marxar la setmana passada, deixant-me tota sola sense saber que fer en tot el dia.
No vull tenir temps lliure, perquè em torno boja en pensar les coses que pot fer l'Ignasi, haig de buscar distraccions i poder estar ocupada la major part del dia.
Amb l'Ignasi parlem un dia si i un dia no, sempre em truca al vespre i no sé, tot està molt diferent....
He de deixar de banda aquets sentiments, o sigui que m'haig de posar les piles. El primer que faré serà buscar feina, si ja sé que no és un bon moment però ahir van venir a casa uns amics dels pares i em van explicar que el seu fill treballa a la gasolinera de l'entrada del poble i que necessiten algú per les tardes per estar dins la botiga. Avui a primera hora he trucat a la gasolinera i el propietari m'ha dit que em volia veure, hem quedat a les dotze. Aviam si em dóna feina, seria genial!!!
Desitgeu-me molta sort!! jejejje
Bé doncs més tard us dic el què, me'n vaig a preparar!!!
Blocdiari de la Macbet
24 de maig del 2011
10.42 del matí

dijous, 17 de març del 2011

Comiat

És dur acomiadar-se de la gent que t'importa. És dur veure'ls marxar, encara que els tornis a veure aviat, sempre resulta difícil dir adéu...
Avui és un d'aquells dies en què les paraules no existeixen, l'únic sentiment que pots mostrar a qui veus partir són les llàgrimes salades que enterboleixen els teus ulls exhausts.
Partir cap un món on no hi seràs a la primera, on les trucades serà l'única connexió dels dos, on no podràs sentir els seus llavis fins i calents sobre els teus, on l'amor s'esfumarà a través de les hores o es farà més fort gràcies a elles....
És dur quedar-se i a la vegada és dur marxar.
He dit adéu i no em sento bé... volia que aquell adéu es convertís en un de pel·lícula, però la vida no és una pel·lícula, és millor i molts cops la història no és bonica sinó realista...

Blocdiari de la Macbet
17 de Maig del 2011
les 19.45 del vespre

dilluns, 14 de març del 2011

Sorry!!!

Sé que fa alguns dies que no escric, i em sap greu, però diguem que no ho he passat massa bé.
El fet és que el dijous a la tarda quan vaig anar a veure a l'Ignasi, amb tots els papers dels pisos i tot...
Em va donar una notícia que em va deixar petrificada.
L'empresa del pare de l'Ignasi tanquen per falta de feina, però com que el seu pare fa molt de temps que hi està i deu treballa molt bé, li han ofert anar a treballar a la seu de l'empresa, que esta ni més ni menys que a Alemanya!! Si, si a Alemanya!!!
La seva família ho ha estat discutint aquest cap de setmana i al final han decidit marxar a Alemanya. Diuen que així també li anirà bé a l'Ignasi per aprendre la llengua... (ja que estudia idiomes)
O sigui que divendres marxen tots cap Alemanya....
En el moment que m'ho va explicar, vaig veure com la nostra relació penjava d'un fil, vaig pensar que em voldria deixar, però per sort (o per desgracia, ja es veurà) em va dir que no es volia separar de mi i que encara que estigues lluny, volia que seguíssim amb la relació.
No és que hi cregui massa en una relació a distancia. Totes les amigues que han sortit amb nois a distancia no els hi ha funcionat mai, i la distancia d'alguna era de Barcelona a Bilbao....
Estic trastornada, encara no ha marxat i ja el trobo a faltar... pensar que estaré separada d'ell per mils de kilòmetres em comprimeix el cor.... ara que volíem viure junts.... perquè ara???
Blocdiari de la Macbet
14 de Març del 2011
11.20 del matí


dijous, 10 de març del 2011

Problemes...

Merda, merda i merda.....
El que em faltava, les coses no van bé.... gens bé!!

Blocdiari de la macbet
10 de març del 2011
19.13 de la tarda

dimecres, 9 de març del 2011

Me'n vaig de casa???

Molt bon dia a tots!!! Avui és un gran dia, perquè deixo les inseguretats de costat i gaudeixo de la vida!!!
Ahir em va passar una cosa.... Fantàstica!!!!
L'Ignasi va venir ahir a la nit a sopar amb la meva família a casa. Ben sopat ens vam estirar al sofà per veure una pel·lícula que portàvem temps que la volíem veure.
No va durar massa, ja que el meu pare i el meu germà es van seure entremig nostre i ens van canviar de canal. Maleït futbol...
Ens vam aixecar empipats i ens en vam anar cap a la meva habitació.  (Per parlar, no sigueu mal pensades).
La meva gran sorpresa va ser que mentre parlàvem, ell em va dir que volia viure amb mi, els dos sols, sense donar explicacions a ningú.... No va tenir temps de continuar parlant que ja li hi havia respòs amb un Si rotund i amb el meu millor somriure!!!
Viure amb l'Ignasi.... serà fabulós!!! Ja m'ho estic imaginant... i m'encanta...
Doncs aquest matí m'he posat per feina i ja he trobat algun piset que està molt bé, quan vegi demà a l'Ignasi li ensenyaré... quines ganes que tinc!!!!


Blocdiari de la Macbet
9 de març del 2011
les 10.48 del matí

dimarts, 8 de març del 2011

No ho puc permetre!

Porto dies sentint-me rara, diferent... Dins el meu cap rondina una inseguretat dominant i perversa...
Què estic fent amb la meva vida??
No l'estic aprofitant al màxim... la deixo escapar perquè em preocupo de les coses més frívoles i sense fixar-m'hi surten volant els detalls que més sentit tenen....
Perquè quan ho tens tot, et preocupes pel que no necessites?? no ho entenc, perquè vaig més enllà si el meu lloc és aquest...
Alguns cops somio desperta i somio que visc cada dia en la vida d'algú diferent. Com per exemple la vida d'un científic... la d'un metge... la d'una famosa.... en un principi és una vida meravellosa, però tot es dissol i em quedo amb la vida d'un científic dement.. la d'un metge desconsolat per la pèrdua... la d'una famosa addicta...
I en aquell punt observo que totes les vides tenen els seus defectes i la meva no serà menys.
Ho tinc clar! No vull viure a la vida de ningú!
Vull la meva vida. Per mi!!

Blocdiari de la Macbet
8 de març del 2011
les 15.39 de la tarda

Quedem amb un diari íntim!!

Les meves seguidores han parlat i diuen que volen llegir un diari íntim!
Molt bé, decidit doncs i que no se'n parli més, ens tirem a l'aventura amb un diari íntim, ja que crec que això del bloc s'hi assembla bastant a un diari. La gran diferencia està en que és obert a tothom, no com els que normalment fem servir de tapa dura i de fulls fins. El meu el tinc sota al llit ple de pols... I ara que hi penso.... crec que mai he escrit en aquest diari. Me'l va regalar la iaia per la meva comunió... ja sabeu els típics regals...
No hi he escrit res per la simple raó que mai he tingut res per amagar o per guardar durant molts anys... A més si tinc algun secret per amagar, casa meva no seria el millor lloc. Tots els meus diminuts secrets es queden dins meu, si estiguessin escrits en un senzill paper amagats sota els llençols al cap d'una estona tota la meva família ja s'hauria assabentat... són uns xafarders nats!!!
Així que voleu llegir els meus secrets més desconeguts, les meves experiències més palpitants i els meus somnis més temptadors.... no sabeu que us espera..... Macbet per molt temps.... sense cadenes, sense cadenats de qualsevol tipus, tot a "palo seco"!!
Comencem doncs amb el meu blocdiari!!!!!

dimecres, 2 de març del 2011

Què escric??

Això mateix!!! Què escric?? Avui us ho pregunto a vosaltres perquè em digueu el què us agradaria que escrivís... Potser una novel·la de fantasia.. un poema romàntic... un diari íntim.... Del que comenteu en triaré un i d'allà començarà el nostre projecte!!

divendres, 25 de febrer del 2011

Ignasi

L'Ignasi és l'amor de la meva vida, no podria imaginar-me una altra vida sense ell.
Ell és el raig de llum que m'il·lumina cada dia al despertar. Ell és el meu plàcid sospir, la meva provocadora atracció i el meu intens analgèsic. El que m'aixeca amb un dolç peto quan m'ensorro en mi mateixa. El que em cuida i protegeix de tot i de tothom... Penseu que el podria fornir dels més bons i bonics dels adjectius i encara em quedaria curta, fins i tot me n'hauria d'inventar....
Físicament és alt i prim. La seva pell blanca com el marfil, els seus cabells de coure mal despentinats i els seus ulls verds i ametllats et porten directament a l'eterna al·lucinació. Cobert de fines i clares pigues a la zona del nas i a les galtes, també algunes al llavi, que són les que em fan tornar boja!!!
Fa vuit anys que estem junts. Si si vuit anys!!! Mitja vida!!! I no m'avergonyeix de dir que l'admiro. Que va, estic orgullosa que sigui el meu amor.
Som una parella, però també som dos amics i dos confidents.

Com diu una cançó de Juanes, que m'encanta;

Tus ojos me llevan lentamente al sol
y tu boca me habla del amor i el corazon
tu piel tiene el color
de un rojo atardecer
Y es por ti que late mi corazon
Y es por ti que brillan mis ojos hoy
Y es por ti que he vuelto hablar de amor
Y es por ti que calma mi dolor....

I per acabar només em falta dir que L'ESTIMO.

dimarts, 22 de febrer del 2011

+ Fotos....

Avui us deixo les fotos que vaig fer l'estiu a Ibiza, quan i vaig anar amb l'Ignasi!!! (és el meu xicot, a la pròxima entrada us explico alguna cosa d'ell) :)






dilluns, 21 de febrer del 2011

Fotos....

 Com us vaig dir en el primer post la meva gran afició és escriure, però en tinc d'altres. Com la fotografia. Poder descobrir una imatge nova per mi, mirada des d'un angle diferent, curiós i desconegut. Els colors, la llum, les ombres.... tot una seria de detalls que només pot captar la càmera en aquell moment, deixant perdurar el record per sempre més. M'encanta i aquí us deixo algunes fotografies, aviam que en penseu....

 



divendres, 18 de febrer del 2011

Casa meva

Visc a les afores d'un poblet petit al nord de Catalunya entremig dels pirineus. A la finca de la familia del pare. Una contrucció del meu rebesavi i una reformació cinquanta anys després del meu avi. Conservant el seu origen i el seu aspecte robust. Revestida d'històries i personalitats.
Les parets de pedra massisa resisteixen a les nits gelades i el contrast devastador del sol ardent del matí. La vista es fantàstica (crec que és per aixó que no vull marxar), els camps que en rodejen són infinits, arrossegats per un cel impol·lut. Els abres es balancejen davant nostre com si d'un ballet es tractés. Un esdeveniment constant que em fa posar la pell de gallina.
Penseu que només obrir la finestra i poder veure tota aquesta bellesa es.... indescriptible, fascinant.
Per arrivar al centre del poble sols i tinc vint minuts amb cotxe i una mica més amb bici (el meu transport habitual).
Però es perfecte, perquè visc allunyada de tot i de tothom (que a vegades va molt bé i d'altres no tan), existint únicament per mi mateixa.
Crec que és escencial tenir un lloc on puguis ser tu mateixa sense sentir-te conduïda per tot l'exterior, no??

dilluns, 14 de febrer del 2011

Family

Dels meus pares us he exposat algunes pinzellades, avui m'agradaria parlar-vos de l'altre inquilí de casa, una fera ferotge i descontrolada: el meu germà Lau. Què??? No em mireu així, tothom que té germans els ha comparat algun cop amb animals salvatges.
Es diu Nicolau (va tenir sort, va triar el nom el pare) ja que tothom li diu Lau, és més curt, igual que......
Intentaré no entrar en aquest joc, o sigui que agafo aire i em tranquil·litzo.
Doncs com us deia, és el nen petit de casa, el que fa i desfà com vol!! La sort dels peques!!
Però i els grans, què????
En els grans quan fem alguna cosa que no està bé, sempre et diuen: fes-ho millor que el teu germà et té d'exemple ¿¿Perdoneu?? El meu germà sempre se'n surt amb les seves i el millor és que quan demanes explicacions sempre et surten els pares amb "deixe'l, està en aquella època". Mira perquè li surtin dos pèls a la barba i la seva veu sigui més greu no significa que pot fer el que li dóna la gana, jo no he fet o sigui que segueixi l'exemple!!!
M'estic accelerant... serà millor que continu agafant aire....... Millor deixo de parlar d'ell....
Bé ja em direu el que a mida que el coneixeu. :P

dijous, 10 de febrer del 2011

Macbet

Bon dia a tots!!!!
Avui estic molt contenta!!! Tinc els primers seguidors!!!! Quina emoció!!!
Primer de tot us dono les gràcies per llegir-me i sapigueu que vull que m'ajudeu amb tot el que creieu necessari.
Segon vull demanar disculpes, perquè no m'he presentat. (que mal educada)
O sigui que avui us parlaré de qui es la Macbet. (el meu nom té una història molt curiosa)
Vaig néixer al 91, el mateix dia de la mort de Freddy Mercury cantant de Queen.
En aquells anys la meva mare continuava sent una rockera al 100x100 amb les seves malles negres agafades del peu, les camisetes desgastades i els cabells encrespats d'un color carmesí. Era i és feliç. Ella és diferent a tothom, no sé com explicar-ho, diguem que si una cosa es clarament blanca ella la veurà clarament de colors, es així, formada pel seu propi món.
Pel contrari, el pare és més serio i amb les idees més clares, però en conjunt els dos al ser tant diferent mai saps si les coses estan ben fetes.
Bé no me'n rotllo i us explico d'on bé el meu nom però no us en foteu. No penseu amb el vostre cap sinó amb el de la meva mare (si algú ho fa que m'expliqui com?). La mare es passava tot el matí a l'hivernacle de l'avi cuidant de les seves flors, i per la tarda s'estirava al sofà amb el comandament a la mà. Tenia un tou de temps lliure, i en tot aquell temps només en pensar amb el meu nom va malgastar dos segons!!! Si si, dos segons en saber el meu nom.
Quan hi ha gent que tarda mesos... El meu nom no podia ser comú, perquè com us he dit avanç la mare viu el seu món i tot ha d'estar creat per ella de la seva manera.
Adjuntant una cosa que li agradava en aquell moment i la que més estimava va sortir el meu nom: Macbet.
El dia que li vaig demanar a la mare de que venia el meu nom em va caure el món a terra. Penseu que em fa vergonya explicar-ho. Però allà va (que algú tingui compassió de mi)
Mac bé de Macgyver, si senyors... (ojala pogués saber el que esteu pensant!!!) Un personatge d'una serie americana. Un personatge atractiu (es el que diu me mare, jo encara no l'he volgut veure, no em vull endur una desil·lusió) que lluita pel bé de la gent i el que s'escapa de tots els paranys on es troba amb objectes impensables....
Després del que us he explicat, jo només puc dir que ho trobo ridícul que el meu nom vingui d'un sex symbol de la mare!!! Però que hi podem fer?!?!?!
Per sort es va arreglar amb el Bet, ja que es l'abreviació del nom de la meva avia; Elisabet.
O sigui que el meu nom prové d'un capritx televisiu de la mare i del record de l'avia. Un còctel molt estrany!!!
Però el més fort no es tot això, sinó el que vaig descobrir el dia que vaig posar Macbet al google!!!
El cercador es va obrir amb tot de resultats de Macbeth amb una H al final i curiosa m'ho vaig mirar.
Macbeth va ser rei d'Escòcia 1040-1057 i és el personatge d'una obra de Shakespeare. (Un home ambiciós menjat pel desig de ser rei a costa de tothom)
Encara no entenc perquè la mare no es va informar primer, val ja ser que avanç no hi havia internet però jolin hi havia biblioteques com ara!!!!!
Bé per sort me'n salvo perquè aquest era un home i jo sóc una dona de cap a peus o sigui que la gran diferencia es aquí.... :P

dimecres, 9 de febrer del 2011

El meu projecte

Bona tarda a tots!!! Benvinguts al meu blog!!!
Avanç de res us demano una mica de compassió ja que és el primer cop que escric en un blog.
Les idees de Macbet són idees que surten del meu cap i que mai tenen una direcció concreta.
Idees que rebo dels meus cinc sentits, desenrotllats de la meva manera.
Coses que passen el meu entorn i que les puc analitzar, fins i tot demanar el perquè?
No vull ser ignorant, el món volta (cada dia més de pressa) i jo vull voltar amb ell i no deixar-me voltar per ell de la manera que desitgi.
Anant al gra, el títol de la meva primera entrada és el que vull compartir amb tots vosaltres a través d'aquesta eina. Es tracta d'un projecte amb molt d'afecte.
Escriure un llibre.
Això és el que vull compartir i m'agradaria tota l'ajuda possible!!
Escriure un llibre és molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Com he dit avanç sóc una caixa d'idees i m'encanta. Després la cosa se'm complica quant haig d'agafar aquestes idees i posar-les en un paper i fer d'elles una narració complexa.
Estic disposada a lluitar i aquí us ho penso demostrar!!!