Sé que fa alguns dies que no escric, i em sap greu, però diguem que no ho he passat massa bé.
El fet és que el dijous a la tarda quan vaig anar a veure a l'Ignasi, amb tots els papers dels pisos i tot...
Em va donar una notícia que em va deixar petrificada.
L'empresa del pare de l'Ignasi tanquen per falta de feina, però com que el seu pare fa molt de temps que hi està i deu treballa molt bé, li han ofert anar a treballar a la seu de l'empresa, que esta ni més ni menys que a Alemanya!! Si, si a Alemanya!!!
La seva família ho ha estat discutint aquest cap de setmana i al final han decidit marxar a Alemanya. Diuen que així també li anirà bé a l'Ignasi per aprendre la llengua... (ja que estudia idiomes)
O sigui que divendres marxen tots cap Alemanya....
En el moment que m'ho va explicar, vaig veure com la nostra relació penjava d'un fil, vaig pensar que em voldria deixar, però per sort (o per desgracia, ja es veurà) em va dir que no es volia separar de mi i que encara que estigues lluny, volia que seguíssim amb la relació.
No és que hi cregui massa en una relació a distancia. Totes les amigues que han sortit amb nois a distancia no els hi ha funcionat mai, i la distancia d'alguna era de Barcelona a Bilbao....
Estic trastornada, encara no ha marxat i ja el trobo a faltar... pensar que estaré separada d'ell per mils de kilòmetres em comprimeix el cor.... ara que volíem viure junts.... perquè ara???
Blocdiari de la Macbet
14 de Març del 2011
11.20 del matí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada