dimecres, 4 de maig del 2011

Quan la rutina gasta les hores

Per fi, per fi tinc un moment per escriure. Ja sé que fa molt dies que no escric, i segurament us preguntareu, què ha passat?? però penseu que era impossible. A finals de Març el meu company de feina, l'Oriol, va agafar la baixa per trencar-se el peu en un accident de moto. En Ferran, el director, em va demanar que fes també el seu horari, o sigui, de les vuit del matí fins les dues i de les tres fins a les vuit del vespre.
Les meves 24 hores es van dividir en 11 de feina, 8 de dormir i la resta per menjar, trucar a l'Ignasi, ajudar a casa, anar amb la bici amunt i avall....
El temps s'esfumava per obra de màgia sense fer res d'interessant. Caminant a cegues, sense adonar-me de res, cansada i malmesa. Els segons passen un darrera l'altre sense parar, sense fi i nosaltres ens fem cada cop una mica més grans sense observar el nostre entorn, sense saber aprofitar aquests segons que passen ràpidament.
El temps, una paraula curta però infinita. Són moments, són hores, són instants dins un ritme inesgotable.
Dedico aquest troç de diari a tothom que gasta les seves hores però alhora les viu al màxim. La vida es construeix de temps i el temps ens fa a cada un o sigui que, encara que el malgastem, utilitzem-l'ho per sempre més, és tot nostre!!!
Blocdiari de la Macbet
4 de Maig del 2011
11:20 del matí