divendres, 25 de febrer del 2011

Ignasi

L'Ignasi és l'amor de la meva vida, no podria imaginar-me una altra vida sense ell.
Ell és el raig de llum que m'il·lumina cada dia al despertar. Ell és el meu plàcid sospir, la meva provocadora atracció i el meu intens analgèsic. El que m'aixeca amb un dolç peto quan m'ensorro en mi mateixa. El que em cuida i protegeix de tot i de tothom... Penseu que el podria fornir dels més bons i bonics dels adjectius i encara em quedaria curta, fins i tot me n'hauria d'inventar....
Físicament és alt i prim. La seva pell blanca com el marfil, els seus cabells de coure mal despentinats i els seus ulls verds i ametllats et porten directament a l'eterna al·lucinació. Cobert de fines i clares pigues a la zona del nas i a les galtes, també algunes al llavi, que són les que em fan tornar boja!!!
Fa vuit anys que estem junts. Si si vuit anys!!! Mitja vida!!! I no m'avergonyeix de dir que l'admiro. Que va, estic orgullosa que sigui el meu amor.
Som una parella, però també som dos amics i dos confidents.

Com diu una cançó de Juanes, que m'encanta;

Tus ojos me llevan lentamente al sol
y tu boca me habla del amor i el corazon
tu piel tiene el color
de un rojo atardecer
Y es por ti que late mi corazon
Y es por ti que brillan mis ojos hoy
Y es por ti que he vuelto hablar de amor
Y es por ti que calma mi dolor....

I per acabar només em falta dir que L'ESTIMO.

dimarts, 22 de febrer del 2011

+ Fotos....

Avui us deixo les fotos que vaig fer l'estiu a Ibiza, quan i vaig anar amb l'Ignasi!!! (és el meu xicot, a la pròxima entrada us explico alguna cosa d'ell) :)






dilluns, 21 de febrer del 2011

Fotos....

 Com us vaig dir en el primer post la meva gran afició és escriure, però en tinc d'altres. Com la fotografia. Poder descobrir una imatge nova per mi, mirada des d'un angle diferent, curiós i desconegut. Els colors, la llum, les ombres.... tot una seria de detalls que només pot captar la càmera en aquell moment, deixant perdurar el record per sempre més. M'encanta i aquí us deixo algunes fotografies, aviam que en penseu....

 



divendres, 18 de febrer del 2011

Casa meva

Visc a les afores d'un poblet petit al nord de Catalunya entremig dels pirineus. A la finca de la familia del pare. Una contrucció del meu rebesavi i una reformació cinquanta anys després del meu avi. Conservant el seu origen i el seu aspecte robust. Revestida d'històries i personalitats.
Les parets de pedra massisa resisteixen a les nits gelades i el contrast devastador del sol ardent del matí. La vista es fantàstica (crec que és per aixó que no vull marxar), els camps que en rodejen són infinits, arrossegats per un cel impol·lut. Els abres es balancejen davant nostre com si d'un ballet es tractés. Un esdeveniment constant que em fa posar la pell de gallina.
Penseu que només obrir la finestra i poder veure tota aquesta bellesa es.... indescriptible, fascinant.
Per arrivar al centre del poble sols i tinc vint minuts amb cotxe i una mica més amb bici (el meu transport habitual).
Però es perfecte, perquè visc allunyada de tot i de tothom (que a vegades va molt bé i d'altres no tan), existint únicament per mi mateixa.
Crec que és escencial tenir un lloc on puguis ser tu mateixa sense sentir-te conduïda per tot l'exterior, no??

dilluns, 14 de febrer del 2011

Family

Dels meus pares us he exposat algunes pinzellades, avui m'agradaria parlar-vos de l'altre inquilí de casa, una fera ferotge i descontrolada: el meu germà Lau. Què??? No em mireu així, tothom que té germans els ha comparat algun cop amb animals salvatges.
Es diu Nicolau (va tenir sort, va triar el nom el pare) ja que tothom li diu Lau, és més curt, igual que......
Intentaré no entrar en aquest joc, o sigui que agafo aire i em tranquil·litzo.
Doncs com us deia, és el nen petit de casa, el que fa i desfà com vol!! La sort dels peques!!
Però i els grans, què????
En els grans quan fem alguna cosa que no està bé, sempre et diuen: fes-ho millor que el teu germà et té d'exemple ¿¿Perdoneu?? El meu germà sempre se'n surt amb les seves i el millor és que quan demanes explicacions sempre et surten els pares amb "deixe'l, està en aquella època". Mira perquè li surtin dos pèls a la barba i la seva veu sigui més greu no significa que pot fer el que li dóna la gana, jo no he fet o sigui que segueixi l'exemple!!!
M'estic accelerant... serà millor que continu agafant aire....... Millor deixo de parlar d'ell....
Bé ja em direu el que a mida que el coneixeu. :P

dijous, 10 de febrer del 2011

Macbet

Bon dia a tots!!!!
Avui estic molt contenta!!! Tinc els primers seguidors!!!! Quina emoció!!!
Primer de tot us dono les gràcies per llegir-me i sapigueu que vull que m'ajudeu amb tot el que creieu necessari.
Segon vull demanar disculpes, perquè no m'he presentat. (que mal educada)
O sigui que avui us parlaré de qui es la Macbet. (el meu nom té una història molt curiosa)
Vaig néixer al 91, el mateix dia de la mort de Freddy Mercury cantant de Queen.
En aquells anys la meva mare continuava sent una rockera al 100x100 amb les seves malles negres agafades del peu, les camisetes desgastades i els cabells encrespats d'un color carmesí. Era i és feliç. Ella és diferent a tothom, no sé com explicar-ho, diguem que si una cosa es clarament blanca ella la veurà clarament de colors, es així, formada pel seu propi món.
Pel contrari, el pare és més serio i amb les idees més clares, però en conjunt els dos al ser tant diferent mai saps si les coses estan ben fetes.
Bé no me'n rotllo i us explico d'on bé el meu nom però no us en foteu. No penseu amb el vostre cap sinó amb el de la meva mare (si algú ho fa que m'expliqui com?). La mare es passava tot el matí a l'hivernacle de l'avi cuidant de les seves flors, i per la tarda s'estirava al sofà amb el comandament a la mà. Tenia un tou de temps lliure, i en tot aquell temps només en pensar amb el meu nom va malgastar dos segons!!! Si si, dos segons en saber el meu nom.
Quan hi ha gent que tarda mesos... El meu nom no podia ser comú, perquè com us he dit avanç la mare viu el seu món i tot ha d'estar creat per ella de la seva manera.
Adjuntant una cosa que li agradava en aquell moment i la que més estimava va sortir el meu nom: Macbet.
El dia que li vaig demanar a la mare de que venia el meu nom em va caure el món a terra. Penseu que em fa vergonya explicar-ho. Però allà va (que algú tingui compassió de mi)
Mac bé de Macgyver, si senyors... (ojala pogués saber el que esteu pensant!!!) Un personatge d'una serie americana. Un personatge atractiu (es el que diu me mare, jo encara no l'he volgut veure, no em vull endur una desil·lusió) que lluita pel bé de la gent i el que s'escapa de tots els paranys on es troba amb objectes impensables....
Després del que us he explicat, jo només puc dir que ho trobo ridícul que el meu nom vingui d'un sex symbol de la mare!!! Però que hi podem fer?!?!?!
Per sort es va arreglar amb el Bet, ja que es l'abreviació del nom de la meva avia; Elisabet.
O sigui que el meu nom prové d'un capritx televisiu de la mare i del record de l'avia. Un còctel molt estrany!!!
Però el més fort no es tot això, sinó el que vaig descobrir el dia que vaig posar Macbet al google!!!
El cercador es va obrir amb tot de resultats de Macbeth amb una H al final i curiosa m'ho vaig mirar.
Macbeth va ser rei d'Escòcia 1040-1057 i és el personatge d'una obra de Shakespeare. (Un home ambiciós menjat pel desig de ser rei a costa de tothom)
Encara no entenc perquè la mare no es va informar primer, val ja ser que avanç no hi havia internet però jolin hi havia biblioteques com ara!!!!!
Bé per sort me'n salvo perquè aquest era un home i jo sóc una dona de cap a peus o sigui que la gran diferencia es aquí.... :P

dimecres, 9 de febrer del 2011

El meu projecte

Bona tarda a tots!!! Benvinguts al meu blog!!!
Avanç de res us demano una mica de compassió ja que és el primer cop que escric en un blog.
Les idees de Macbet són idees que surten del meu cap i que mai tenen una direcció concreta.
Idees que rebo dels meus cinc sentits, desenrotllats de la meva manera.
Coses que passen el meu entorn i que les puc analitzar, fins i tot demanar el perquè?
No vull ser ignorant, el món volta (cada dia més de pressa) i jo vull voltar amb ell i no deixar-me voltar per ell de la manera que desitgi.
Anant al gra, el títol de la meva primera entrada és el que vull compartir amb tots vosaltres a través d'aquesta eina. Es tracta d'un projecte amb molt d'afecte.
Escriure un llibre.
Això és el que vull compartir i m'agradaria tota l'ajuda possible!!
Escriure un llibre és molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Com he dit avanç sóc una caixa d'idees i m'encanta. Després la cosa se'm complica quant haig d'agafar aquestes idees i posar-les en un paper i fer d'elles una narració complexa.
Estic disposada a lluitar i aquí us ho penso demostrar!!!