Ignasi

L'Ignasi és l'amor de la meva vida, no podria imaginar-me una altra vida sense ell.

Ell és el raig de llum que m'il·lumina cada dia al despertar. Ell és el meu plàcid sospir, la meva provocadora atracció i el meu intens analgèsic. El que m'aixeca amb un dolç peto quan m'ensorro en mi mateixa. El que em cuida i protegeix de tot i de tothom... Penseu que el podria fornir dels més bons i bonics dels adjectius i encara em quedaria curta, fins i tot me n'hauria d'inventar....

Físicament és alt i prim. La seva pell blanca com el marfil, els seus cabells de coure mal despentinats i els seus ulls verds i ametllats et porten directament a l'eterna al·lucinació. Cobert de fines i clares pigues a la zona del nas i a les galtes, també algunes al llavi, que són les que em fan tornar boja!!!

Fa vuit anys que estem junts. Si si vuit anys!!! Mitja vida!!! I no m'avergonyeix de dir que l'admiro. Que va, estic orgullosa que sigui el meu amor.

Som una parella, però també som dos amics i dos confidents.

Com diu una cançó de Juanes, que m'encanta;

Tus ojos me llevan lentamente al sol

y tu boca me habla del amor i el corazon

tu piel tiene el color

de un rojo atardecer

Y es por ti que late mi corazon

Y es por ti que brillan mis ojos hoy

Y es por ti que he vuelto hablar de amor

Y es por ti que calma mi dolor....

I per acabar només em falta dir que L'ESTIMO.