dimecres, 4 de maig de 2011

Quan la rutina gasta les hores

Per fi, per fi tinc un moment per escriure. Ja sé que fa molt dies que no escric, i segurament us preguntareu, què ha passat?? però penseu que era impossible. A finals de Març el meu company de feina, l'Oriol, va agafar la baixa per trencar-se el peu en un accident de moto. En Ferran, el director, em va demanar que fes també el seu horari, o sigui, de les vuit del matí fins les dues i de les tres fins a les vuit del vespre.
Les meves 24 hores es van dividir en 11 de feina, 8 de dormir i la resta per menjar, trucar a l'Ignasi, ajudar a casa, anar amb la bici amunt i avall....
El temps s'esfumava per obra de màgia sense fer res d'interessant. Caminant a cegues, sense adonar-me de res, cansada i malmesa. Els segons passen un darrera l'altre sense parar, sense fi i nosaltres ens fem cada cop una mica més grans sense observar el nostre entorn, sense saber aprofitar aquests segons que passen ràpidament.
El temps, una paraula curta però infinita. Són moments, són hores, són instants dins un ritme inesgotable.
Dedico aquest troç de diari a tothom que gasta les seves hores però alhora les viu al màxim. La vida es construeix de temps i el temps ens fa a cada un o sigui que, encara que el malgastem, utilitzem-l'ho per sempre més, és tot nostre!!!
Blocdiari de la Macbet
4 de Maig del 2011
11:20 del matí

dimarts, 29 de març de 2011

De marxa....

Haig de confessar que feia molt temps que no sortia i que el dissabte em vaig escandalitzar!!!
Vaig estar amb l'Anna una amiga de la infància que viu a Barcelona i que aquest cap de setmana va pujar per estar amb la seva família, i vam aprofitar.
Després de sopar, vam anar el bar de copes de de davant del cine. Estava abarrotat.
Ens vam col·locar a una barra petitona al mig del bar. El nostre costat es van asseure quatre nois. No els hi vaig dedicar molta atenció fins que un d'ell va cridar alguna cosa i curiosa em vaig girar. Vaig penedir-me tota la nit d'haver-me girat. Us ho puc assegurar!! Els quatre es van posar a riure en aconseguir el que volien, que una encantada com jo els mires. Van començar a parlar i a riure entre ells. Una actuació infantil que no em va agradar.
Vam intentar passar d'ells, però com més els evitavem més insistien en cridar l'atenció. Cansades d'aquell nois acriaturats, ens en vam anar cap a la discoteca.
Començava a entendre perquè feia tant temps que no sortia.
Dins la discoteca, les feromones ballaven a un ritme estrepitós apte per rebentar qualsevol timpà a la vista!! Envoltats per una capa espesa de suor adolescent...
No us ho imagineu que segur que no us agradara, a mi no em va agradar!! Érem les més grans d'allà i també les més tapades!!! Verge santa semblava més un after infantil de platja que res més.
I jo em pregunto: Que els seus pares no les veuen sortir de casa amb aquesta roba, o millor dit, que els seus pares no les veuen sortir de casa sense roba???
Bé deixant de banda tot això vam ballar una mica fins que es van acostar dos nois, per suposat més petits que nosaltres i ens van recarregar de fines grosseries que ells creien que eren sexis i eren de tot menys sexis us ho prometo!! Ooooo estupidesa masculina.....
No són més barroers perquè no s'entrenen!!!
Tot allò em va fer recordar a l'Ignasi i en el que el trobo a faltar...
Bé, millor no pensar gaire en l'Ignasi que de seguida m'enfonso. Cansada de ballar me'n vaig anar cap a la barra. A què no sabeu amb qui em vaig trobar?? Amb el noi del bar. Si si!! Em va mirar amb un aire fanfarró, va somriure i li va dir alguna cosa a l'orella al seu company que immediatament em va mirar i els dos van tornar a somriure.
Em vaig mirar per si ensenyava algun tros de carn o per si m'havia embrutat, però estava perfecta, la meva roba estava intacta, no ensenyava res....
Em vaig girar fastiguejada. Quan ens vam trobar amb l'Anna li vaig comentar el que m'havia passat uns minuts avanç i aquell instant aquell noi i els seus amics es van col·locar just davant nostre.
Cansades d'aquella actitud pueril, vam decidir marxar. Llavors, aquell noi se'm va acostar i em va dir:
-Ja marxes!?!
-Doncs si! T'importa??
Va riure amb ironia.
-Vols que et porti?
-Ni boja!
Va tornar a insistir. Em va agafar per la cintura, em va acostar a ell i xiuxiuejant em va dir:
-Doncs un petó, només un petó de bona nit, no??
Vaig obir els ulls i sense deixar-me remei, li vaig contestar.
-Va surt't del meu davant, inútil.
Va riure amb veu alta, es va girar cap un amic i li va dir.
-Aquesta es tota meva, la tinc al sac.
!!!!!EEEEEE???
Em vaig girar ràpidament i li vaig tirar a la cara el vodka amb cola que em quedava amb glaçons de regal i li vaig proporcionar una bona trepitjada al peu!!!
En aquell instant, vam aprofitar per marxar de pressa!!!!
No ho entenc.... Perquè es comporten d'aquesta manera... en fi suposo que són homes en el fons....
Blocdiari de la Macbet
29 de Març del 2011
10.39 del matí

divendres, 25 de març de 2011

Feina aconseguida!!!

 Això és fantàstic!! Arribar i moldre, no m'ho hagues pensat mai!! Ahir com us vaig dir al matí vaig anar a parlar amb el propietari de la gasolinera, el senyor Ferran i el fet és que em va acceptar i començo a treballar el dilluns de la setmana vinent!!!
Després d'estar ocupada per les tardes el que em faltara és estar ocupada els matins i els caps de setmana!!
De moment, aquest cap de setmana he quedat amb una amiga que feia molt temps que no ens veiem, aviam com anirà!!!
Bé ja us explicaré que tal, em portaré bé!!
aaaa per cert em volta una cosa pel cap, el dilluns us ho explico!!! Bon cap de setmanaaa
Blocdiari de la Macbet
25 de Març del 2011
16.25 de la tarda

dijous, 24 de març de 2011

Bon dia!!!

 Avui és el cinquè cop que escric en el meu Blocdiari!!!
Després d'un petit kit-kat ara estic al 100x100. L'Ignasi va marxar la setmana passada, deixant-me tota sola sense saber que fer en tot el dia.
No vull tenir temps lliure, perquè em torno boja en pensar les coses que pot fer l'Ignasi, haig de buscar distraccions i poder estar ocupada la major part del dia.
Amb l'Ignasi parlem un dia si i un dia no, sempre em truca al vespre i no sé, tot està molt diferent....
He de deixar de banda aquets sentiments, o sigui que m'haig de posar les piles. El primer que faré serà buscar feina, si ja sé que no és un bon moment però ahir van venir a casa uns amics dels pares i em van explicar que el seu fill treballa a la gasolinera de l'entrada del poble i que necessiten algú per les tardes per estar dins la botiga. Avui a primera hora he trucat a la gasolinera i el propietari m'ha dit que em volia veure, hem quedat a les dotze. Aviam si em dóna feina, seria genial!!!
Desitgeu-me molta sort!! jejejje
Bé doncs més tard us dic el què, me'n vaig a preparar!!!
Blocdiari de la Macbet
24 de maig del 2011
10.42 del matí

dijous, 17 de març de 2011

Comiat

És dur acomiadar-se de la gent que t'importa. És dur veure'ls marxar, encara que els tornis a veure aviat, sempre resulta difícil dir adéu...
Avui és un d'aquells dies en què les paraules no existeixen, l'únic sentiment que pots mostrar a qui veus partir són les llàgrimes salades que enterboleixen els teus ulls exhausts.
Partir cap un món on no hi seràs a la primera, on les trucades serà l'única connexió dels dos, on no podràs sentir els seus llavis fins i calents sobre els teus, on l'amor s'esfumarà a través de les hores o es farà més fort gràcies a elles....
És dur quedar-se i a la vegada és dur marxar.
He dit adéu i no em sento bé... volia que aquell adéu es convertís en un de pel·lícula, però la vida no és una pel·lícula, és millor i molts cops la història no és bonica sinó realista...

Blocdiari de la Macbet
17 de Maig del 2011
les 19.45 del vespre

dilluns, 14 de març de 2011

Sorry!!!

Sé que fa alguns dies que no escric, i em sap greu, però diguem que no ho he passat massa bé.
El fet és que el dijous a la tarda quan vaig anar a veure a l'Ignasi, amb tots els papers dels pisos i tot...
Em va donar una notícia que em va deixar petrificada.
L'empresa del pare de l'Ignasi tanquen per falta de feina, però com que el seu pare fa molt de temps que hi està i deu treballa molt bé, li han ofert anar a treballar a la seu de l'empresa, que esta ni més ni menys que a Alemanya!! Si, si a Alemanya!!!
La seva família ho ha estat discutint aquest cap de setmana i al final han decidit marxar a Alemanya. Diuen que així també li anirà bé a l'Ignasi per aprendre la llengua... (ja que estudia idiomes)
O sigui que divendres marxen tots cap Alemanya....
En el moment que m'ho va explicar, vaig veure com la nostra relació penjava d'un fil, vaig pensar que em voldria deixar, però per sort (o per desgracia, ja es veurà) em va dir que no es volia separar de mi i que encara que estigues lluny, volia que seguíssim amb la relació.
No és que hi cregui massa en una relació a distancia. Totes les amigues que han sortit amb nois a distancia no els hi ha funcionat mai, i la distancia d'alguna era de Barcelona a Bilbao....
Estic trastornada, encara no ha marxat i ja el trobo a faltar... pensar que estaré separada d'ell per mils de kilòmetres em comprimeix el cor.... ara que volíem viure junts.... perquè ara???
Blocdiari de la Macbet
14 de Març del 2011
11.20 del matí


dijous, 10 de març de 2011

Problemes...

Merda, merda i merda.....
El que em faltava, les coses no van bé.... gens bé!!

Blocdiari de la macbet
10 de març del 2011
19.13 de la tarda