dijous, 17 de març de 2011

Comiat

És dur acomiadar-se de la gent que t'importa. És dur veure'ls marxar, encara que els tornis a veure aviat, sempre resulta difícil dir adéu...
Avui és un d'aquells dies en què les paraules no existeixen, l'únic sentiment que pots mostrar a qui veus partir són les llàgrimes salades que enterboleixen els teus ulls exhausts.
Partir cap un món on no hi seràs a la primera, on les trucades serà l'única connexió dels dos, on no podràs sentir els seus llavis fins i calents sobre els teus, on l'amor s'esfumarà a través de les hores o es farà més fort gràcies a elles....
És dur quedar-se i a la vegada és dur marxar.
He dit adéu i no em sento bé... volia que aquell adéu es convertís en un de pel·lícula, però la vida no és una pel·lícula, és millor i molts cops la història no és bonica sinó realista...

Blocdiari de la Macbet
17 de Maig del 2011
les 19.45 del vespre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada